2 August 2020

Michael O’Flaherty

Direktòri e Agenciaqo vaś o bazikane hakaja e Evroputne Uniaqi

Seripnasqo vakeripe p-o 2-to Avgust 2020, Memoriàlo Dives e Genocidesqo vaś o Sìnte aj o Rroma

Naisarav tumen but kaj akharden man te lav kotor ande akava ondipe. Si manqe bari patǐv te ovel man than and-o evroputno seripnasqo Dives e rromenqe aj sintenqe holokaustosqo. Avdives amen seras o “Porajmos”, o mudaripe kotar o nacìstǎ aj lenqe kolaboratòrǎ varesave 500.000 ʒi k-o jekh miliònenqe rroma k-o vaxt e traśenqo p-o dùjto sundalesqo maripe.

Si but vòrta kaj si amen akaja komemoràcia and-i Evròpa avdives. Odolesqe so i avdusni Evròpa si jekh than kaj dikhas sar barǒl i xir thaj o xirvale krìme mamuj o rroma, o sìnte thaj o phirutne. Pe bibaxt ʒanas akava sar jekh fàkti kotar o but ankète so kerel i Agència vaś o bazikane hakaja. Ʒi varekaj ʒanas les vi kotar o oficiàlo informàcie. Madikh so k-o nivèlǎ e raportipnasqe o àkte e xirǎqe, e zadipnasqe thaj kola si but tele. Maj cèra sar jekh manuś k-o deś mothovel akala àkte varesave thanenθe thaj ande varesave situàcie. Si jekh but phandli konèkcia maśkar o karakteristìke e xirǎqe, o barǎripe e xirǎqe mamuj o rroma, o sìnte aj o phirutne ta o but bilaćhe eksperiènce e diskriminaciaqe k-o but sektòrǎ ande paśpaśe sarkon thanorro e Evroputne Uniaqo.

Dikhen p-i situàcia e palutne ćhonenqi e pandemiaça Covid-19 aj ande varesave thana i disproporcionàlo àkcia lini vaś te phandlǒn o rroma, o sìnte ta o phirutne ande jekh ćhand kaj naśti te ovel sas vaś o generàlo populàcia. O butǎ si ponoborkha phare and-i Evròpa avdives kaj o speciàlo undǎrno e Unisarde Themenqo p-i prevència e genocidesqi angla varesave ćhon kerda komparàcia maskar i situàcia sar dikhel la akana and-i Evròpa thaj odoja savi sas k-o berśa 1930.

So śaj te keras? Cèra vaxt si man, a mangav te dav tumen śtar gìndura ande akaja okàzia.

O angluno si jekh sar jekh bàza, aj vakerav pal i thami, o zakòno. Kana mangas vortipe, justìcia vaś o rroma, o sìnte ta o phirutne, na mangas jekh favòri. Amen mangas kaj o bazikane hakaja te oven dine patǐv aj te na daras nijekhvar akalaθar. Amen mangas ćak hakaja aj na favòrǎ.

Dùjto, som e mangipnaça vaś i thami avel vi o mangipe e godornipnasqo, e responsabilitetaqo. O avtoritète save keren o politìke, o decìzie, o raimàta musaj te oven godorne vaś o keripe akale legalone obligacienqo aj kon nakhel i lìnia e thamǎqi, sar si misalaqe i thami mamuj i xirvali krìma musaj te del anglal, te ovel krisime.

O trìto kotar me śtar virama si kaj amen musaj te prinʒaras, te celebronas aj te vazdas o ʒanipe pal i ekstraordinàro diversitèta e rromenqi, e sintenqi aj e phirutnenqi aj pala lenqi història. Amen trebul te ćhivas o Porajmos and-i kurikùla e śkolenqi, musaj te vakeras pala lesθe, musaj te vazdas o ʒanipe ande amare dostimàta pal o ekstraordinàro dukhavipe. But cèra ʒanen pal-o komunitète e rromenqe e sintenqe aj e phirutnenqe.

Aj śtàrto ta agore aj ʒal but paśe kodoleça so àkeso phendom, amen musaj te prinʒaras kaj i problèma naj ande akala komunitète, o problème si ande amare dostimàta aj trebul te keras bari investìcia te khosas o anglapatǎmàta, o bango dikhipe aj i intolerànca savi si si bari avdives.

Naisarav tumen vaś tumari atència.

Seripnasqe vakerimàta

Stéphane Dion

Ambasadòri e Kanadiaqo and-i Germània, Speciàlo reprezentànti e Kanadiaqo k-i EU ta i Evròpa

Webkùjbo kerdo kotar

Webkùjbo dino dumo kotar

Partnèrǎ