2 August 2020

Dr Piotr M. A. Cywiński

Direktòri e Themutne muzeosqo Auschwits-Birkenau

Seripnasqo vakeripe p-o 2-to Avgust 2020, Memoriàlo Dives e Genocidesqo vaś o Sìnte aj o Rroma

Avdives seras o 76-to berś-pheripe e likvidaciaqo e kadial-phendine Zigeunerfamilienlager-esqi and-o Birkenau, savi sas o agor e rromenqe aj sintenqe historiaqo k-o Auschwitz, barem k-i masìvo dimènsia.

Isi ćaćimasθe jekh dives ande savo si te seravas i història, te dikhas o nakhlipe, aj te das i vòrba te seras akala ondimàta. Isi vi, aj śaj majbut, jekh dives ande savo trebul te dikhas pe amenθe, p-o amaro sundal avdives aj so zumavs te vazdas. Sar sikavel amen i història e Aschwitzesqi, i diskriminàcia anel bikondicionàlo eksklùzia. I eksklùzia anel dehumanizàcia aj ov anel peça o genocìdi. Pe bibaxt, dikhlam akava procèsi kauza-thaj-efèkti ande but thana and-o sundal.

Avdives, sartovel, i diskriminàcia mamuj o rroma aj o sìnte si paśpaśe pe sa i Evròpa, ande but Thema. Bidikhlo kamas ja na kamas te seras la, si Thema, règie, dizǎ kaj si pànda avdives, śaj na de jure, no de facto ghetto-urǎ kaj o rroma, o sìnte, o manùśǎ, savorre kodola pe save akharas len varekana romantìko “o manuśa e phiripnasqe”, aj save na priaras len ande amare fòrurǎ pherde civilone hakajença. Te seras - i diskriminàcia anel eksklùzia, savi anel dehumanizàcia, savi po rèndo laqo anel genocìdi.

Putaripnasqo vakeripe

Romani Rose

Śerutno e Centralone Sombeśesqo e Germanikane Sintenqo aj Rromenqo

Webkùjbo kerdo kotar

Webkùjbo dino dumo kotar

Partnèrǎ