Auschwitz Memorial; photo: Documentation and Cultural Centre of German Sinti and Roma.

2 August 2019

Angela Merkel

Germaniaqi Federàlo Kancelàrka

Patronàźi e 75-tone berśesqi kotar o 2-to Avgust 1944 - o Evroputno Holokaustesqo Dives vaś o Sìnte aj Rroma

O Genocìdi mamuj o Sìnte aj o Rroma, kerel reverba avdives. I sistematìko persekùcia aj i destrùkcia e Sintenqi aj e Rromenqi k-o teròri so thagarel sas k-o regìmi e nazistenqo aćhel jekh dukhavni tràuma. Paśpaśe 23000 Sìnte aj Rroma sas deportuime nùmaj k-o Auschwitz. Pobut lenθar mudardile. Maśkar lenθe sas but xiliàde save aćhile ʒi k-i finàlo likuidàcia e kampesqi B II e k-i rat e 2-tone Avgustesqi. O viktìme akale traśvale ʒungalipnasqe sas maj but tikne penqe diença aj phure manuśa. O 2-to Avgust si jekh kotar o maj telutne virama ande amari història – jekh tragedìa vaś o Sìnte aj o Rroma savi naśti mothovdol, jekh tragedìa vaś i Germània.

Vi avdives ,75 berś palal odola ondimàta, amen naśti aj na trebul te bistras akala bimanuśikane krìma mamuj o Manuśipen. Amen musaj te mothovas o històrie e viktimenqe aj te seras len. Amen musaj te dikaras i memòria ʒivdi kotar jekh generàcia k-i aver. Akaja responsabilitèta si integràlo kotor e Germaniaqe historiaqo aj e akanutne vaxtesqo

Dipe patǐv amari angaźàcia karing o nakhlipe mandavel vi lipe e responsabilitetaqo vaś akana aj o avutnipe. Paśpaśe śove milione ʒenença o Rroma aj o Sìnte si i po bari etnikani minoritèta and-i Evroputni Ùnia. Pe bibaxt, on pànda malaven diskriminàcia aj eksklùzia. Thavdal, o śajimàta aj o śànse bute ćhavorrenqe and-o ʒivipe si ćhinde. Akava si vareso so naśti te birinas.

O federàlo raipen e Germaniaqo brakhel aj del dumo o minoritète bute ćhandenθe. Jekh speciàlo reprezentànto lel sàma pal-o interèsa e nacionalone minoritetenqe and-i Germània. Jekh komitèti vaś o tème phandle e rromença aj e sintença del jekh platfòrma vaś konsultàcie maśkar o organizàcie e rromenqe aj e sintenqe, o federàlo raipen, o deputèta aj o raimàta e federalone themenqe. And-o Mars akale berśesqo sas vazdini jekh komìsia ekspertenqi p-o anticiganìsmo. I Germània del dumo vi o evroputne zordimàta vaś o laćharipe e ʒivipnasqe situaciaqo e rromenqo ande lenqe Thema, special and-i mesmero-disorigutni Evròpa.

O 2-to Avgust si jekh dives rovipnasqo aj seripnasqo. Nane The 2nd of August is a day of mourning and remembrance. Vaś o krìma mamuj o manuśipe nane khoslipe e vaxteça so nakhel. So kerdilo naśti te khoslol. A te seres mandavel vi i obligàcia te na mukhes khanć and-o maripe mamuj sarsavi ćhand e diskriminaciaqi. Isi amari dutǐ aj responsabilitèta te rakhas i demnitèta sarkone manuśesqi – and-i Germània aj and-i Evròpa. Oven sarbarr : o Federàlo Raipe e Germaniaqo tordol paśe tumenθe

Deklaràcie and-i okàzia e Evroputne Divesesqi vaś o Seripe e Rromenqe aj Sintenqe Holokaustesqo

Romani Rose

Śerutno e Centralone Sombeśesqo e Germanikane Sintenqo aj Rromenqo

Romani-Rose-Portrait

Romani Rose

Śerutno e Centralone Sombeśesqo e Germanikane Sintenqo aj Rromenqo

Webkùjbo kerdo kotar

Webkùjbo dino dumo kotar

Partnèrǎ