Tea Jaliashvili

Seravutno àkti k-o Evroputno Dives e Seripnasqo vaś o Genocìdi e Sintenqo aj Rromenqo p-o 2to Avgust 2024 k-o purano nazìsto kàmpi e koncentraciaqo aj eksterminaciaqo Auschwitz-Birkenau

Ekselèncie, dràga praʒivde, patǐvale vakerne aj śunitre. 

Si manqe patǐv te ovav tumença avdives, ande akava dives evroputno e seripnasqo vaś o holokaust e rromenqo aj sintenqo, aj and-i komemoràcia so semnǎrel 80 berś kotar o horìblo ondipe kaj amen ka seras savaxt.  

Akava than dukhavnes seravel amen pal-o rizìkǎ e racistikane ideologienqe save aresle ʒi k-o ʒungalǎripe aj o mudaripe e xiliàda rromenqo aj sintenqo save sas cintome aj mudarde kotar o nazìsto regìmi aj lesqe kolaboraòrǎ, save dikhle e rromen sar raciàlo telutne aj sociàlo avrial o nòrme. 

And-i avdusni komemoràci, amen seras e rromen aj e sinten viktìme, buteder phure, ʒuvlǎ aj tikne, save sas mudarde and-o kàmpi e koncentraciaqo Auschwitz-Birkenau and-o 1944.  

Das patǐv vi i memòria sa e viktimenqi rroma aj sìnte save xale sistematìko raciàlo persekùcia aj masìvo mudarimàta pe sa i Evròpa k-o vaxt e nazistenqo. 

O genocìdo e rromenqo aj sintenqo k-o Dùjto sundalesqo maripe trebuinda te ovel ʒanglo savorrenθar, no pàlem aćhol jekh kotar o krìmǎ e nazistenqe o maj cèrra pinʒarde. Esencial, akava na-prinʒanipe anel problème aj bangǎrimàta e ćaćipnasqe ta inkerel ʒivde dureder o stereotìpe aj anel racìzmo aj diskriminàcia mamuj o rroma. 

E retorikença aj incidentença mamuj o rroma save inklǒn, si kruciàlo te inkeras ʒivdi i memòria e viktimenqi rroma aj sìnte.  

O participànto Thema e OSCE-aqe die pumari vòrba te uśaren o seripe aj i edukàcia pal akava aj aver genocìdǎ. Die vi penqi vòrba te len efektìvo mezùre te khosen i diskriminàcia mamuj o rroma ta o sìnte aj te buxlǎren lenqo barabaripen e śajutnimatenqo.  

Sar dias les mandàto o Plàno e akciaqo 2003 vaś o laćharipe e Rromenqe aj Sintenqe situaciaqi and-i zòna e OSCE-aqi, o ODIHR del rekomandàcia k-o Thema participàntǎ te thoven i història aj i kultùra e rromenqi aj sintenqi and-o tèkste e śkolaqe, partikularone konsideraciaça dini k-i eksperiènca e rromenqi aj sintenqi k-o vaxt e Holokaustesqo.  

Prdal o seripe aj o siklǎripe pal-o genocìdi e rromenqo aj sintenqo, o Thema participànto śaj aźutinen vi te sarbarrǎren o respèkto vaś o viktìme, vi and-o maripe mamuj o aktuàlo fòrme e diskriminaciaqe, e racismesqe aj e ekskluziaqe. I edukàcia pal-o genocìdo si te ovel jekh fundamentàlo kotor e kurikulaqo pe sa o Thema participàntǎ e OSCE-aqe kaj te nakhaven o xaćarimàta anti-rroma save aćhon. 

Vipal vaxte, o aktivitète e seripnasqe den patǐv e viktimen aj sarbarrǎren kaj o genocìdo e rromenqo aj sintenqo ovel kotor e publikone somʒanipnasqo.  

Amen musaj te sarbarrǎras kaj o but thana e persekuciaqe aj e eksterminaciaqe si prinʒande aj seravde. 

Amaro kolektìvo zordipe e civolone dostipnaça śaj tordǒl vaś odola save mùjden diskriminàcia, aj zorales ćhuden sarkon fòrma racismesqi, antisemitizmesqi aj racizmesqi mamuj o rroma, i homofòbia aj aver fòrme e intolerancaqe.   

O ODIHR aćhol dedikuime te del dumo akava dialàgo aj te ispidel i demokracìa aj o manuśikane hakaja pe sa i règia. 

Palikerav tumen vaś tumari atència!